Viure a Montjuïc. Memòries d’un barraquisme oblidat

Disseny Gràfic

Eurecat-Centre Tecnológic de Catalunya

2020

Al llarg del segle XX, Barcelona va esdevenir un pol d'atracció per a moltes persones que volien millorar les seves condicions de vida. En aquesta ciutat en constant transformació no faltaven les oportunitats, cosa que va suposar l'arribada massiva d'immigrants a una urbs on era més fàcil trobar feina que un lloc on viure. Durant la dècada del 1950, més de 60.000 persones procedents de totes les parts de la Península es van veure abocades a viure en infrahabitatges. Només a Montjuïc, el 1957 hi havia censades 6.090 barraques que allotjaven unes 30.000 persones.

Aquesta exposició ens va acostar a aquest passat de la metròpoli a través dels records i les vivències dels qui es van veure obligats a viure en barraques mentre intentaven assolir millors condicions de vida, diferenciant-s’hi dos ambients. El primer es va plantejar com una panoràmica global de la ciutat de Barcelona contemplada des de dins d'una barraca. L'espectador-habitant observava des de la llar els canvis que es van anar succeint a la metròpolis mitjançant recursos gràfics, com ara plànols i imatges. Aquest àmbit estava subdividit per tres pòrtics de ferro que funcionaven, de manera simbòlica, com a jerarquia dels espais habitables: la casa, la barraca, l’habitació. El color d'aquestes portes es va basar en la revista La veu de la muntanya. El segon àmbit representava l'exterior del carrer d'una barraca, amb una filera de cases autoconstruïdes a cada banda representades mitjançant mòduls de mida i volum diferents en què s'instal·lava la gràfica. El material escollit per a la recreació va ser la fusta i el cartró Re-board, que van servir per potenciar la idea de home-made.

Treball realitzat: Conceptualització. Disseny museogràfic, disseny gràfic, disseny d'il·luminació. Producció i muntatge.

Fotografies: José Luis de la Parra.